Ni una petita flor...
Com pot l’home atribuir-se el poder
de malmetre i desfer
aquesta terra, aquest món?
Quin delit i quin plaer
troba en acumular riquesa i poder
I més, i més, i més?
El poder s’esvairà
els diners s’esfumaran…
I la natura malmesa
passarà sepulcral factura
als infants del futur,
i als vells d’avui.
I en aquest trist desert
quedaran nostres despulles,
les teues, les meues, les seues...
I ni una petita flor
creixerà a l’ombra
de la creu solitària
que donarà fe
de les nostres vides.
Cabòries en la nit.
Gessamí.
