https://www.youtube.com/watch?v=-oLWb0021P8

A FORMENTERA, AL CARIB O A GANDIA? 

 Quan la gent parla de platges i vacances, parla com d’un mite de les platges del Carib, el misteri  i la distància,   fan d’aquell un lloc exòtic i desitjable. I a poc a poc aquell indret es converteix en una llegenda del món del consum, especialista en fer-nos desitjar les coses que estan com més lluny millor. I així funciona aquest món, volem maduixes a l’hivern, pomes al febrer, figues al març, raïm a Nadal...i tantes i tantes coses més.

Mentrestant ens oblidem dels nostres paradisos, els venem al millor postor, els destrossem, els embrutem, i a sobre ens vanagloriem de fer-ho. Malgastem els diners públics en obres faraòniques que no serveixen per a res sensat, perdem l’oremus, el trellat, el seny... som valencians, es clar! Ho havia oblidat.

De vegades diuen que una imatge val més que mil paraules, per això he volgut il·lustrar el text amb unes imatges de diverses platges.

Una és a la xicoteta illa de s’Espalmador. Hi ha qui diu que quan s'arriba a aquesta platja és té la sensació que està al Carib. Aquest xicotet paradís és parc natural protegit, i el trobarem a  Formentera. La platja és kilomètrica, està protegida per un successió de dunes que arriben als 15 metres d'alçada. També hi ha una zona a on es practica el nudisme. Al centre de la illa hi ha una petita zona a on tradicionalment la gent s'empastifa de fang que sembla que tingui propietats beneficioses per a la pell. El nom de la platja es deu a una alga, la posidònia oceànica, de la zona, molt exuberant i considerada la planta més antiga del món. No hi ha restaurants a s'Espalmador, però tampoc els trobaríeu a faltar... n’hi ha molts a altres llocs.

L’altra és una imatge de la platja de Sian Ka’an, al Carib Mexicà, hi podeu vore les dunes, la mar, i algunes palmeres... bé i que no estan lliures de la pressió urbanitzadora, l’encant que venen als turistes és la imatge de platges verges, netes, cristal·lines... i clar, el turista/platja desitja arribar-hi.

Finalment tenim la platja de l’Ahuir, que es troba entre la platja de Gandia i Xeraco. És una xicoteta marjal verge de 2 km2 Té la sort de mantenir encara l’encant d’una platja mig verge, sense edificis, amb dunes, sorra i aigua. Un espai i reserva fins fa quatre dies protegit. Dic fins ara ja que la cobdícia i el poc seny d’algunes autoritats ha acabat amb aquesta protecció i pretén omplir d’edificis el xicotet paradís. Un espai que pot ser l’atractiu que fa diferent aquest indret. Prop de Gandia, que té un munt d’apartaments en venda, en lloguer, buits i que no troben inquilins. A l’altra banda té Xaraco, amb la seua oferta immobiliària. A prop està Tavernes, que ja llueix les seues torres que fan mal a la vista... I a més a més estan tot els pobles del voltant amb ofertes turístiques: cases rurals, hotels rurals, cases de colònies, residències... que poden cobrir perfectament les necessitats dels turistes que vulguin vindre. Lloc no els en faltarà.

Però si acabem amb els atractius naturals de la zona, amb les platges com aquesta, amb els boscos, amb els espais protegits per omplir-ho tot d’edificis i asfalt estem destrossant el nostre país i menyspreant els turistes que venen. Jo no sé el que han viatjat aquests senyors, però pel que jo he pogut observar en en els meus viatges per Europa, no he trobat costes tan maltractades com aquesta, ni a França, ni a Alemanya, ni al Regne Unit, ni a Holanda, ni en bona part de Portugal...

Em diran que no tenen el nostre sol, sí, no el tenen. Però la natura que tenen l’estimen, la conserven i la protegeixen.

I també he conegut molts turistes, turistes que busquen qualitat, espais naturals autèntics (no parcs temàtics) i cultura (no programes de telebasura).

Poc estima el seu país qui el destrossa, el ven, el contamina, el descapitalitza enduent-se els diners a paradisos fiscals, evadeix impostos, malbarata els diners públics, i després ens diu que no hi ha diners per a la sanitat, l’educació, els dependents, la investigació...

Defensem el que és nostre, el nostre paradís, el nostre l’Ahuir. I per defensar totes aquestes coses cal lluitar i saber bé el que anem a votar, i que no ens enganyen com als caragols. Bona setmana!

 

El bosque habitado - Día de las Mujeres Savia. Las 13 abuelas indígenas - 03/03/13

03 mar 2013

En medio de un claro de este bosque habitado formaremos un círculo con las venerables ancianas indígenas, que forman el Consejo Internacional de las Trece Abuelas. Y de la mano de Doña Mariana, Abuela Visitante, de la Arboleda de Gaia, celebraremos el Despertar Femenino que tiene que ver con la Tierra y todos los elementos, con los seres vivos en movimiento, con el pueblo verde...
Cogidas de las mano rodearemos el planeta, desde la Selva Amazónica, hasta el Círculo Polar Ártico, desde las vastas planicies, los grandes desiertos, las altas montañas de todas las Américas hasta el Tíbet y territorio africano...




http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosque-habitado/bosque-habitado-dia-mujeres-savia-13-abuelas-indigenas-03-03-13/1705232/

guanyar-se les garrofes!
entrevista onda cero

Más audios en Onda Ce
PARLA DE LES GARROFES AL MINUT 43  
  

Les possibilitats i les qualitats de les garrofes.  Salut i futur

    informació sobre la garrofa



http://www.onadaedicions.com/la-teca/la-pastisseria-i-la-cuina-de-la-garrofa





Empresa de Bugarra que tracta les garrofes.
empresa de bugarra 

  mira de què va...



LA FARINA DE GARROFA EN:
http://www.gatorres.com/esp/gatorres_esp.htm



receptes
coca salada de farina de garroga

CREMA DE GARROFA 

la lluita per l'educació pública a xile 

hi trobareu moltes coincidències amb la realitat actual a Espanya 

Las batallas del abuelo/ i les abueles

Las batallas del abuelo , doc. sencer

http://www.iaioflautas.org/

 

El gobierno de las palabras Juan Carlo Monedero

"Necesitamos pueblos más quijotescos y menos hamletianos, pueblos que dialoguen, no que monologuen".
El capitalismo pelea recurrentemente sus crisis, al tiempo que muestra un abanico de respuestas cada vez más limitado. El Estado moderno intenta resistir los embates de soluciones más exitosas que lo desbordan territorialmente por arriba y por abajo. El pensamiento moderno, agotado en el esfuerzo de cabalgar sobre la idea de progreso, renuncia al combate y cede las soluciones racionales a supercherías, sectarismos religiosos, remedos de espiritualismo de consumo rápido y libros de autoayuda. Época de transición y confusión. ¿Puede brindar ayuda la reinvención de la política? El lenguaje es una herencia poderosa que nos habla. Biendecir es dialogar; maldecir, monologar.
Recuperar la política es desterrar los monólogos y regresar a diálogos que den sentido a la vida. Despensar los nombres de la política --democracia y gobernabilidad, desarrollo y modernización, consenso y gobernanza- para luego repensarlos al servicio de un nuevo sentido común a la búsqueda de soluciones atrevidamente humanas. Frente al auge de libros que invitan a soluciones individuales, estamos ante un libro de "autoayuda colectiva" que quiere devolver a lo político la dignidad extraviada.