A FORMENTERA, AL CARIB O A GANDIA? 

 Quan la gent parla de platges i vacances, parla com d’un mite de les platges del Carib, el misteri  i la distància,   fan d’aquell un lloc exòtic i desitjable. I a poc a poc aquell indret es converteix en una llegenda del món del consum, especialista en fer-nos desitjar les coses que estan com més lluny millor. I així funciona aquest món, volem maduixes a l’hivern, pomes al febrer, figues al març, raïm a Nadal...i tantes i tantes coses més.

Mentrestant ens oblidem dels nostres paradisos, els venem al millor postor, els destrossem, els embrutem, i a sobre ens vanagloriem de fer-ho. Malgastem els diners públics en obres faraòniques que no serveixen per a res sensat, perdem l’oremus, el trellat, el seny... som valencians, es clar! Ho havia oblidat.

De vegades diuen que una imatge val més que mil paraules, per això he volgut il·lustrar el text amb unes imatges de diverses platges.

Una és a la xicoteta illa de s’Espalmador. Hi ha qui diu que quan s'arriba a aquesta platja és té la sensació que està al Carib. Aquest xicotet paradís és parc natural protegit, i el trobarem a  Formentera. La platja és kilomètrica, està protegida per un successió de dunes que arriben als 15 metres d'alçada. També hi ha una zona a on es practica el nudisme. Al centre de la illa hi ha una petita zona a on tradicionalment la gent s'empastifa de fang que sembla que tingui propietats beneficioses per a la pell. El nom de la platja es deu a una alga, la posidònia oceànica, de la zona, molt exuberant i considerada la planta més antiga del món. No hi ha restaurants a s'Espalmador, però tampoc els trobaríeu a faltar... n’hi ha molts a altres llocs.

L’altra és una imatge de la platja de Sian Ka’an, al Carib Mexicà, hi podeu vore les dunes, la mar, i algunes palmeres... bé i que no estan lliures de la pressió urbanitzadora, l’encant que venen als turistes és la imatge de platges verges, netes, cristal·lines... i clar, el turista/platja desitja arribar-hi.

Finalment tenim la platja de l’Ahuir, que es troba entre la platja de Gandia i Xeraco. És una xicoteta marjal verge de 2 km2 Té la sort de mantenir encara l’encant d’una platja mig verge, sense edificis, amb dunes, sorra i aigua. Un espai i reserva fins fa quatre dies protegit. Dic fins ara ja que la cobdícia i el poc seny d’algunes autoritats ha acabat amb aquesta protecció i pretén omplir d’edificis el xicotet paradís. Un espai que pot ser l’atractiu que fa diferent aquest indret. Prop de Gandia, que té un munt d’apartaments en venda, en lloguer, buits i que no troben inquilins. A l’altra banda té Xaraco, amb la seua oferta immobiliària. A prop està Tavernes, que ja llueix les seues torres que fan mal a la vista... I a més a més estan tot els pobles del voltant amb ofertes turístiques: cases rurals, hotels rurals, cases de colònies, residències... que poden cobrir perfectament les necessitats dels turistes que vulguin vindre. Lloc no els en faltarà.

Però si acabem amb els atractius naturals de la zona, amb les platges com aquesta, amb els boscos, amb els espais protegits per omplir-ho tot d’edificis i asfalt estem destrossant el nostre país i menyspreant els turistes que venen. Jo no sé el que han viatjat aquests senyors, però pel que jo he pogut observar en en els meus viatges per Europa, no he trobat costes tan maltractades com aquesta, ni a França, ni a Alemanya, ni al Regne Unit, ni a Holanda, ni en bona part de Portugal...

Em diran que no tenen el nostre sol, sí, no el tenen. Però la natura que tenen l’estimen, la conserven i la protegeixen.

I també he conegut molts turistes, turistes que busquen qualitat, espais naturals autèntics (no parcs temàtics) i cultura (no programes de telebasura).

Poc estima el seu país qui el destrossa, el ven, el contamina, el descapitalitza enduent-se els diners a paradisos fiscals, evadeix impostos, malbarata els diners públics, i després ens diu que no hi ha diners per a la sanitat, l’educació, els dependents, la investigació...

Defensem el que és nostre, el nostre paradís, el nostre l’Ahuir. I per defensar totes aquestes coses cal lluitar i saber bé el que anem a votar, i que no ens enganyen com als caragols. Bona setmana!