A FORMENTERA, AL CARIB O A GANDIA?
Quan la gent parla de platges i
vacances, parla com d’un mite de les platges del Carib, el misteri i la distància, fan d’aquell un lloc exòtic i desitjable. I
a poc a poc aquell indret es converteix en una llegenda del món del consum,
especialista en fer-nos desitjar les coses que estan com més lluny millor. I
així funciona aquest món, volem maduixes a l’hivern, pomes al febrer, figues al
març, raïm a Nadal...i tantes i tantes coses més.
Mentrestant ens oblidem dels nostres
paradisos, els venem al millor postor, els destrossem, els embrutem, i a sobre
ens vanagloriem de fer-ho. Malgastem els diners públics en obres faraòniques
que no serveixen per a res sensat, perdem l’oremus, el trellat, el seny... som
valencians, es clar! Ho havia oblidat.
De vegades diuen que una imatge val
més que mil paraules, per això he volgut il·lustrar el text amb unes imatges de
diverses platges.
Una és a la xicoteta illa de
s’Espalmador. Hi ha qui diu que quan s'arriba a aquesta platja és té la
sensació que està al Carib. Aquest xicotet paradís és parc natural protegit, i
el trobarem a Formentera. La platja és
kilomètrica, està protegida per un successió de dunes que arriben als 15 metres
d'alçada. També hi ha una zona a on es practica el nudisme. Al centre de la illa
hi ha una petita zona a on tradicionalment la gent s'empastifa de fang que
sembla que tingui propietats beneficioses per a la pell. El nom de la platja es
deu a una alga, la posidònia oceànica, de la zona, molt exuberant i considerada
la planta més antiga del món. No hi ha restaurants a s'Espalmador, però tampoc
els trobaríeu a faltar... n’hi ha molts a altres llocs.
L’altra és una imatge de la platja
de Sian Ka’an, al Carib Mexicà, hi podeu vore les dunes, la mar, i algunes
palmeres... bé i que no estan lliures de la pressió urbanitzadora, l’encant que
venen als turistes és la imatge de platges verges, netes, cristal·lines... i
clar, el turista/platja desitja arribar-hi.
Finalment tenim la platja de
l’Ahuir, que es troba entre la platja de Gandia i Xeraco. És una xicoteta
marjal verge de 2 km2 Té la sort de mantenir encara l’encant d’una platja mig verge, sense
edificis, amb dunes, sorra i aigua. Un espai i reserva fins fa quatre dies
protegit. Dic fins ara ja que la cobdícia i el poc seny d’algunes autoritats ha
acabat amb aquesta protecció i pretén omplir d’edificis el xicotet paradís. Un
espai que pot ser l’atractiu que fa diferent aquest indret. Prop de Gandia, que
té un munt d’apartaments en venda, en lloguer, buits i que no troben inquilins.
A l’altra banda té Xaraco, amb la seua oferta immobiliària. A prop està
Tavernes, que ja llueix les seues torres que fan mal a la vista... I a més a
més estan tot els pobles del voltant amb ofertes turístiques: cases rurals,
hotels rurals, cases de colònies, residències... que poden cobrir perfectament
les necessitats dels turistes que vulguin vindre. Lloc no els en faltarà.
Però si acabem amb els atractius
naturals de la zona, amb les platges com aquesta, amb els boscos, amb els
espais protegits per omplir-ho tot d’edificis i asfalt estem destrossant el
nostre país i menyspreant els turistes que venen. Jo no sé el que han viatjat
aquests senyors, però pel que jo he pogut observar en en els meus viatges per
Europa, no he trobat costes tan maltractades com aquesta, ni a França, ni a
Alemanya, ni al Regne Unit, ni a Holanda, ni en bona part de Portugal...
Em diran que no tenen el nostre sol,
sí, no el tenen. Però la natura que tenen l’estimen, la conserven i la
protegeixen.
I també he conegut molts turistes,
turistes que busquen qualitat, espais naturals autèntics (no parcs temàtics) i
cultura (no programes de telebasura).
Poc estima el seu país qui el
destrossa, el ven, el contamina, el descapitalitza enduent-se els diners a
paradisos fiscals, evadeix impostos, malbarata els diners públics, i després
ens diu que no hi ha diners per a la sanitat, l’educació, els dependents, la investigació...
Defensem el que és nostre, el nostre
paradís, el nostre l’Ahuir. I per defensar totes aquestes coses cal lluitar i
saber bé el que anem a votar, i que no ens enganyen com als caragols. Bona
setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada